Melmelada d'aranyons

Sloes jam / Melmelada de endrinos

Ja fa dies que som a la tardor i, amb aquesta, han arribat les primeres glaçades a la Cerdanya. És ara quan, diuen, s'han de collir els aranyons, (Prunus spinosa, que no són arándanos!), i així ho hem fet. En un parell de sortides n'hem collit, entre tots plegats, prop de 6 kg. La idea inicial era fer-ne patxaran (ja sortirà publicat quan estigui llest...) però, amb tan bona collita com hem tingut aquest any, he optat per separar-ne uns quants per a provar-ne la melmelada.

La recepta original és del llibre Fruits silvestres del Pirineu. Receptari, de Caterina Solé Sugranyes. Editorial Garsineu. Biblioteca pirinenca. 

Ingredients:

• 1 kg d'aranyons
• 500 g de pomes
• 700 g de sucre

Elaboració:
Netegeu els aranyons i aboqueu-los en una olla. Cobriu-los d'aigua i deixeu-los coure a foc lent aproximadament un quart d'hora fins que hagin esclatat. Tritureu-los amb la batedora elèctrica vigilant de no trencar els pinyols i torneu al foc. Ara, afegiu-hi la poma pelada i tallada a trossets i el sucre. Deixeu-ho coure una estona fins que la poma s'estovi i, en aquest moment, torneu-ho a triturar tot. Aprofiteu ara per a colar-ho i treure els pinyols i torneu-ho al foc perquè es vagi reduint.

Es pot fer la melmelada sense poma però quedaria molt més aspra i àcida.

Un cop feta la melmelada, deixeu-la refredar una mica. Prèviament haureu rentat ben bé 6 pots de vidre. Si ho feu al rentaplats, ja els podeu considerar esterilitzats. Si no, un cop nets, haureu d'escaldar-los uns minuts dins una olla amb aigua bullent que cobreixi pots i tapes. Ompliu els pots i etiqueteu-los amb el nom i la data d'elaboració per tal d'anar consumint primer els més antics.

Quiche d'espinacs

Quiche of spinach / Quiche de espinacas

La quiche (recepta original francesa) permet múltiples variacions a partir d'una base de pasta brisa i un farciment fet amb ous, crema de llet i allò que us vingui de gust.

Sabedora que les verdures costen d'empassar per a moltes boques, us presento la quiche d'espinacs, amb la qual potser els podreu fer mengívols per aquells que els tenen certa aversió.

Ingredients:

• 1 base de pasta brisa
•  4 ous
• 200 ml de crema de llet
• 500 g d'espinacs congelats o 300 gr d'espinacs frescos
• un grapat generós de panses
• formatge ratllat (el que us hi agradi)
• sal
• pebre
• nou moscada

Preparació:
Preescalfeu el forn a 180ºC.
Si els espinacs són:

• congelats: bulliu-los i escorreu-los bé.
• frescos: coeu-los a la paella saltejant-los amb una mica d'oli.

En una paella gran, amb una mica d'oli, saltegeu-hi les panses. Afegiu-hi els espinacs i saltegeu-ho una mica tot junt per a treure'n l'excés d'aigua (sobretot si els heu bullit).
Col·loqueu la base en un motlle de manera que faci una vora. Si aquest és desmuntable, podeu posar-la tal qual. Si no, deixeu-hi el paper a sota i us serà més fàcil desemmotllar la quiche.
En un bol gran, bateu-hi els ous. Afegiu-hi la crema de llet i els espinacs amb les panses.
Salpebreu la barreja. Afegiu-hi la nou moscada al gust.
Aboqueu la barreja damunt la pasta.
Escampeu-hi formatge ratllat per damunt.
Enforneu-la durant 30-40 minuts a 180ºC.
Un cop cuita la quiche, la podeu servir calenta, tèbia o freda.

Olivada

Puree of black olives / Puré de aceitunas negras

Aquesta recepta d'olivada, més aviat s'hauria d'anomenar tapenada pels ingredients que la composen. La recepta prové del llibre Una carta al meu paladar, de la Dolors Perich i Ubach, que la meva tia Glòria em va regalar quan vaig fer trenta anys (ara ja en fa uns quants...).  

La veritat és que n'he fet poques vegades, i no és perquè no ens agradi (tot al contrari!), sinó perquè és una mica, ...bastant, ...força, ...molt entretingut (per utilitzar un eufemisme, ja que està tan de moda), si no és que disposeu d'algun estri adequat per a treure el pinyol de les olives (en principi, no era cap idea per al meu aniversari, però dit sia de pas...).

La qüestió és que, ara que ens hem mudat a viure a La Cerdanya  (tot i que encara estem força atrafegats amb el trasllat, podem respirar una mica de tranquil·litat), enmig de tot el tràfec he trobat una estona per a reposar (un altre eufemisme). I quina manera millor de "reposar" que espinyolant olives... 

L'olivada (o tapenada) és -òbviament- típica dels països mediterranis, i es pot elaborar tant amb olives negres com verdes, tot i que és més habitual amb olives madures. 

Jo, ja que m'hi poso, en faig en quantitat, però també podeu fer-ne menys, és clar. Amb les següents quantitats us en sortirà un bon pot d'uns 350 ml que se us guardarà força dies ben tapat a la nevera.

 
Ingredients: 

• 500 g d'olives negres d'Aragó
• 15 filets d'anxova
• 75 g de tàperes
• 2 culleradetes i mitja de mostassa
• Suc de llimona
• Oli d'oliva
• Pebre
• 5 culleradetes de rom

Preparació:

En primer lloc, renteu-vos bé les mans i espinyoleu totes les olives. Preneu-vos-ho amb calma, perquè hi estareu estona. Si podeu demanar ajuda, podreu aprofitar per a fer-la petar.

Amb la batedora elèctrica tritureu les olives juntament amb les anxoves, les tàperes, la mostassa, el suc de llimona i el pebre. Finalment, afegiu-hi un bon raig d'oli d'oliva fins aconseguir la consistència desitjada (com de paté) i el rom. 

Envaseu-la dins un pot de vidre prou gran (o dos, o tres de més petits) i guardeu-la a la nevera. 

Es pot menjar acompanyada de pa o torradetes com a aperitiu, com a ingredient de vinagretes per les amanides, ...

Sangria

Sangria / Sangría

Bones!
Ja vaig tard... Amb la calor que està fent i jo aquí anar-me posposant penjar aquesta recepta que feia molts dies que tenia pensada per compartir. Aquesta vegada, una beguda (boisson, que diuen en francès -amb b i no pas amb p!"), i molt d'estiu (sempre i quan no hagueu de treballar després, eh?). La recepta original és del meu pare que, cada any, en prepara una de gran volum per a l'arròs que, tradicionalment des de fa qui sap quants anys ja, fan els membres de la colònia de Sabadell a Guils. Fins aquest estiu no m'he atrevit a preparar-ne i, com la majoria de receptes que publico aquí, té prou èxit (si no, no les penjaria, és clar).

És que, a més, l'ocasió s'ho val, ja que ens n'anem a viure justament a Guils. Estic tan xocada que encara no m'ho crec. Bé, tampoc ha estat casualitat, que la sort es va a buscar, eh? Però vaja, de seguida que ho vam saber, ja vam posar fil a l'agulla i ens vam posar a empaquetar totes les "pertinences" per a endur-nos-les cap allà dalt, o bé ens hem desprès -per fi- d'altres objectes que estaven ja en desús.

Vinga va, perquè no us impacienteu, aquí en teniu la recepta:

Ingredients

• 2 l de vi negre
• 1 l d'aigua amb gas
• 6-9 cullerades de sucre negre (al gust)
• 1/2 vas de ginebra
• 2 taronges
• 1 llimona
• 2 préssecs

Procediment

Un parell de dies abans del dia que la vulgueu tenir a punt, peleu els préssecs i les taronges, i talleu-los a trossos petits. Poseu aquesta fruita a macerar amb el vi negre i el sucre en una olla a la nevera.

Per una altra banda, ompliu amb aigua les glaçoneres del congelador (bé, com sabeu, no cal que arribi l'aigua a dalt de tot).

El dia que vulgueu prendre la sangria, afegiu-hi l'aigua amb gas, la ginebra, i la llimona tallada a rodanxes i, aquestes, tallades a grills (amb pell, per a que els comensals puguin destriar-la de la taronja).

Finalment, i just en el moment abans de servir-la, afegiu-hi força glaçons.

Verdures al forn

Oven-baked vegetables / Verduras al horno
Per bé que a Catalunya tenim la nostra incomparable escalivada, deixeu-me que us presenti aquestes verdures al forn extretes d'un llibre de cuina de la biblioteca (Sí! A les biblioteques hi ha llibres, a més del wi-fi!). Ja us ho dic: no tenen res a veure amb l'escalivada (només tenen en comú que es couen al forn igualment). L'avantatge és que t'estalvies aquella feina tan feixuga de pelar els pebrots i companyia.

Es tracta d'un plat que tant pot ser un primer, com un acompanyament d'una carn.

Ingredients (segons la mida):

•  2 o 3 pastanagues 
• 1 carbassó
• 1 pebrot vermell
• 1 albergínia
• 1 ceba mitjana
• 2 o 3 patates 
• una cabeça d'alls
• oli d'oliva
• sal
• pebre
• Farigola, romaní... o julivert fresc

Preparació:
Preescalfeu el forn a 200ºC de dalt i de baix.
És important l'ordre de col·locació de les verdures a la cassola per tal de garantir que la cocció és l'adequada per a cada verdura.

En una cassola apta per anar al forn, escampeu-hi un fons de pastanaga pelada i tallada a tires o rodanxes.
A sobre, feu-hi un pis de carbassó prèviament rentat i tallat a rodanxes de mig cm aproximadament (amb pell).
Després peleu la ceba  i talleu-la a tires o rodanxes per repartir-la per damunt del carbassó.
A continuació, renteu el pebrot i feu un altre pis amb les seves tires o rodanxes.
Després procediu amb l'albergínia igual que haureu fet amb el carbassó.
Peleu els alls i escampeu-los sencers per damunt de l'albergínia.
Finalment, peleu les patates i talleu-les també a rodanxes de mig cm.
Amaniu-ho bé amb oli del setrill i assaoneu-ho per damunt amb sal, pebre i les herbetes escollides (no en aquest moment, si escolliu el julivert).
Finalment, enforneu-ho durant una hora tapat (sobretot!) un cop el forn hagi assolit la temperatura indicada.
No us espanteu perquè sembli una feinada. Tot al contrari, quan ho tens per mà, la preparació és ràpida. I, mentre dura l'hora de cocció, podeu anar fent una altra activitat (això sí: poseu-vos el rellotge de cuina que no us passi el temps!).
Un cop cuit, escampeu-hi pel damunt el julivert fresc picat (si aquesta era la vostra opció, enlloc de la farigola, romaní...).

Au, espero que us agradi!

Pastís cake de poma

Apple cake / Pastel cake de manzana

Avui, un altre pastís de poma, tipus cake, senzillíssim de fer, extret del clàssic llibre de receptes de la Montserrat Seguí Cuinar és senzill.

La primera edició data del 1984 i, si bé el format inicial era diferent, la portada actual del llibre l'han mantinguda tal com és ara durant molts anys, de manera que té l'aparença d'un llibre desfasat (resulta que s'escriu amb una sola s, quin descobriment!). En certa manera sí, la foto de la portada és ja d'una altra època i la presentació dels plats a les fotos també. Però és un llibre molt recomanable per a tothom que vulgui aprendre a cuinar, i aprendre sobretot tècniques culinàries bàsiques. Jo me'l vaig comprar de segona mà. Primer el vaig trobar en castellà i, més endavant, el vaig trobar en català, com nou. És clar que aquí no hi trobareu coses molt modernes...per això ja hi ha altres llibres, revistes o blocs, però n'hi trobareu moltes, de receptes, i variades.

Ingredients:

•  200 g de farina (jo sempre utilitzo farina integral)
• 125 g de sucre (jo sempre utilitzo sucre morè)
• 75 g de mantega
• 3 ous
• 1 cullerada de llevat en pols
• 4 pomes

 

Preparació (de la meva versió):

En un bol poseu-hi la mantega fosa (al bany maria o al microones), juntament amb el sucre, i bateu-ho una mica. Aneu-hi afegint els ous d'un en un, batent-ho bé cada vegada.

Un cop estigui tot ben barrejat afegiu-hi la farina, a la qual prèviament hi haureu barrejat el llevat.

Finalment, agregueu-hi les pomes pelades i tallades a dauets.

Aboqueu-ho tot en un motlle rectangular de cake, prèviament untat amb mantega i enfarinat (si el motlle és de silicona, no caldrà untar-lo).

Coeu-ho al forn prèviament escalfat a uns 180ºC, durant uns 45 minuts.

Calamars amb patates i pèsols

Squid with potatoes and peas / Calamares con patatas y guisantes

Uns dies enrere, mentre estava comprant els queviures per anar passant els dies, vaig veure a la peixateria uns calamarsets frescos molt assequibles i no vaig dubtar a comprar-ne. Després de rumiar com els faria, descartant-los fregits, em van venir a la memòria aquells calamars amb patates i pèsols que feia el pare.

Un cop a casa, vaig començar la recerca d'alguna recepta apropiada, i per la qual no em faltessin ingredients... (d'alls, cebes, patates, tomàquets, pèsols congelats... sempre se n'han de tenir, a casa). No em va costar gaire, quan busco plats tradicionals de les nostres terres, normalment els acabo trobant a El gran llibre de la cuina de les àvies, de Jaume Fàbrega.

Ingredients:

• 1/4 de Kg de calamars (també es pot fer amb pop o sípia)
• 1/2 Kg de patates
• pèsols
• 1 all
• 1 ceba
• 2 tomàquets
• 1 grapat d'ametlles
• aigua
• oli
• sal

Preparació:
Netegeu els calamars. Si són petits, com eren els meus, carregueu-vos de paciència, ja us ho dic.
Talleu-los a rodanxes (o a daus, si són grossos).
Poseu-los a sofregir en una cassola amb una mica d'oli, la ceba i l'all picats (jo els pico amb la batedora).
A continuació hi afegiu el tomàquet prèviament ratllat i acabeu de fer el sofregit (us ha de quedar ben confitat, ja sabeu que això vol una estona...).
Un cop fet, hi aboqueu les patates, pelades i tallades a daus, i ho cobriu amb aigua.
Afegiu-hi la quantitat de pèsols que vulgueu.
Tasteu-ho de sal i deixeu-ho coure una mitja horeta llarga, amb la cassola tapada.
Uns minuts abans de treure-ho del foc, afegiu-hi una picada d'ametlles.

Apa, que vagi de gust!